Ermitanyos 2011

Aquest passat diumenge, un nombrós grup del CCE vam anar a Balaguer (esmorza primer), a participar als Ermitanyos 2011, una marxa no competitiva (per alguns), que consisteix en passar el matí i part del dia pedalant pujant i baixant les ermites de Cèrvoles, Montalegre i Sant Jordi, passant per camins, corriols, trialeres i senderons.

Vam sortir de Balaguer a les 9:15 del matí, i després vam anar passant per les diferents ermites, i per varis pobles, com ara  Os de Balaguer, Vilanova de la Sal i Sant Llorenç de Montgai, fins tornar a arribar a Balaguer.

Al final uns quants vam fer un circuit de 70 quilòmetres i els mes “ninjes” el de 90.

I a l’arribada dinar, treure una mica la pols i comentar les jugades.

En definitiva un bon dia pedalant per la Noguera,  tota la tropa, amb bon temps, bones vistes i unes quantes rialles.

P.D: Aquí  van començar les primeres preses de contacte del desfio “Magan-Corneta”.

Jejeje ¡!! (Amb carinyo fenòmenos).

Salut, quilòmetres, pedals i gasssss a topeee ¡!!!!

Garmin Barcelona Triathlon 2011

Excel.lent resultat de l'Equip CCE ALMATRET a la prova per equips del Triathló Garmin Barcelona celebrat el  16 d'octubre.

L'equip format per :   ANTONI SANCHEZ (bicicleta)

                                 XAVI FERRES (natació)
                                 LALO FERNANDEZ ( córrer)

va assolir el 53é lloc de 228 equips amb un temps total de 2 hores i 15 minuts.

La prova de Triathló Olímpic per equips consisteix en nadar 1500 metres, 40 km de bicicleta i 10 km corrent.

"Desafio 2011" GR-99 Caspe - Almatret amb BTT

El diumenge 14 d’agost un nombrós grup del club, ens vam pegar la gran matinada i a les 6:30 vam sortir amb les bicicletes i els frontals direcció a l’estació de trens de Riba-Roja d’Ebre.

Vam baixar pel camí de les Valls i mentre esperàvem el tren vam esmorzar, a les 8:30 vam arribar a Caspe i ja ens esperaven Pepe i Tomatet, amb el “cotxe escoba”, per deixar motxilles, preparar-nos, omplir els bidons d’aigua, etc ...

I així va començar el “Desafio 2011”, rodant per la vora del “Mar de Aragón”, sender amunt, sender avall, per camins i corriols.

De tant en tant ens trobàvem amb els avituallaments de Pepe i  Tomatet, que ens donaven aigua de la cisterna de Madronet (molt millor que l’Aquarius , jejeje !!).

I després d’agafar algun “atajo”, vam arribar tot el grup, a Mequinensa al voltant de les 13:00.

Només creuar el pont, ja ens esperaven els caminadors, que també havien fet un treking per la zona.

Ens vam banyar, per fora a les piscines i per dintre al bar i després a dinar.

I després de dinar i descansar una mica vam sortir direcció Almatret per acabar amb la ruta.

En definitiva un dia complet, uns 90 quilòmetres de ruta, viatge amb tren, dinaret, piscines, i bon temps.

Ara només queda esperar al pròxim “Desafio”, aneu pensant rutes ...

Salut, quilòmetres, pedals i gassss !!!!!!

FOTOS

Tour de France 2011

El passat diumenge 17 de juliol a la nit, una expedició del CCE Almatret formada per Joel, Boté, lo Corneta, lo Ros i Farrera vam partir direcció als Alps franco-italians per passar uns dies de vacances i seguir  unes quantes etapes del Tour de France.

Dilluns per la tarda i després d’haver fet unes quantes parades per la costa i la “campinya” francesa,  vam arribar a la bonica localitat de Briançon, centre neuràlgic de les etapes alpines del Tour. Des d’aquest poble surten gran part dels ports de muntanya mes importants dels Alps i aquí vam passar la nit en un càmping.

Al matí vam partir cap a Sestrieres (Itàlia), allí vam muntar la paradeta, (la furgo, les tendes,  la carpa, ...) al costat de la carretera per veure l’etapa del dia següent.

Dimecres dia 20 vam veure els ciclistes per primera vegada, no va ser massa interessant, feia bastant vent, tots anaven agrupadets i van passar bastant ràpid.

Tot i això ens vam fotre una paelleta a peu de carretera i la caravana de publicitat del Tour ens va deixar bastants regalets.

Al acabar l’etapa vam sortir direcció cap a la següent etapa, amb final al Col du Galibier.

Vam passar la nit acampats prop d’una boca de mina, ben arrecerats perquè feia un fred bestial, qui ens havia de dir que al juliol estaríem a les nou de la nit a uns 5 graus i baixant.

Al matí següent vam anar cap al Galibier, hi havia una gentada de por i no deixaven passar pel port ni amb cotxe ni amb bici. Ens va tocar pujar caminant.

Ens vam col·locar a 5 quilòmetres per arribar a la meta (com es pot veure al vídeo de la TV francesa, on sortim uns quants corrent amb Schleck i amb el pelotón) i allí vam veure l’etapa.

Després de l’etapa vam anar cap a Alpe d’Huez, ja ens pensàvem que hauríem de quedar-nos a baix de tot del port i quina va ser la nostra sorpresa quan ens vam trobar que podíem pujar fins a dalt de tot.

Es pot explicar, però per entendre-ho s’ha de veure amb els propis ulls, allò era una “locura”, les 21 curves plenes de gent, be gent, molts holandesos i la majoria” torrats com a cubes” 24h abans de que passes l’etapa. Dj’s a peu de carretera, fum, llums de colors, litres i litres de cervesa, gent disfressada, vamos impressionant.

Nosaltres vam acampar en un lloc tranquil, dalt a l’estació d’esquí  i al matí vam anar a fer un tros del port amb les bicicletes, i tal i com explicava abans “si no lo veo, no lo creo”. Hi havia una gentada que feia por.

Després d’això vam dinar i vam mirar l’etapa amb un vascos que tenien una TV a peu de carretera, allí vam veure l’arrancada de Contador i com passava  em primera posició per davant nostre. (Llàstima que quasi a dalt de tot el van caçar).

I aquí va acabar Le Tour de France per a nosaltres, vam carregar trastes i avall que fa baixada fins a la Terra Ferma.

S’ha de dir que ens ho vam passar molt bé, un fart de riure de por, els paisatges alpins increïbles, l’ambient impressionant i en general tot va anar “de puta mare”.

L’any que bé continuarà .....

Salut, quilòmetres (en aquest cas uns 2200), pedals i gas a tope !!!!!!

Pedals de Foc Non Stop 2011

Com tots sabeu la pedals es una cursa de 230 Km circulars que surt i arriba a Vielha. Donant tot el tomb a la perifèria del parc nacional d’Aigüestortes. El paisatge com podeu veure a les fotos es impressionant. Aquí us en passo unes quantes per fer-vos ganyetes. jeje.  Vam sortir a les 5 del matí de dissabte i els bons van arribar un altre cop a Vielha sobre les 4 de la tarda, Jo sobre les 10 de la nit, quasi res!!

Les primeres hores de la cursa passen molt ràpidament, sol sortir una pujadeta i arribem al túnel de Vielha de 6 Km de llargada, és molt curiós poder-hi passar amb bici, al sortir del túnel ja s’hi veu és a dir que ja podem treure el frontal i la roba que portem de més perquè ja començà a fer caloreta. Lo demès ja us ho podeu imaginar, poblets i més poblets de muntanya molt bonics això si, vistes impressionants, valls rius rierols, cascades, pedres, fang, corriols, trialeres...... un continu de pujades que no s’acaben mai i baixades que et deixen les mans fetes caldo.

Parant lo just als avituallaments s’arriba a Espui meitat més o menys de la pedals quilòmetre 100, on un avituallament de pasta i un bon grapat d’amics m’esperen per fer el mític coll del triador amb companyia. La pujada al triador no és fa tan dura com sembla gràcies al suport de tots ells, l’Edu i el Magan que m’acompanyen amb bici i del Manolet, l’Heribert, la Núria i la Laura que porten el tema de la logística. Sol ús diré k l’Edu portava un walkie-talkie i el Manolet un altre. La gent flipava al nostre pas de la conversa que portaven. Un remix de APM i música makina.

Un cop coronat el triador ja no ens podem fer enrere, si arribes fins aquí s’ha d’acabar!!! Tots ells m’acompanyen fins a Son Km 160 mes o menys. Allí em despedim i afronto les últimes hores de la pedals en solitari.

La pujada a Mongarri en solitari és una mica melancòlica i els últims raigs de sol ens diuen que la pedals arriba a la seva fi. A les 9 de la nit arribo al pla de Beret on i com en tota la pedals m’espera la Laura l’ajuda que no podré pagar mai amb diners i que em dona la jaqueta i el frontal perquè afronti amb garanties els últims km. Una baixada per camins i trialeres em porta fins a Vielha. Això sí sense escapar-me de tenir una punxada a 4 km de la meta. Quina putada!! però és part del joc, no??

A les 10 i poc arribo a l’arc de meta. Weno això ja esta fet!! L’any que be i torno!! S’ha  de millorar el temps de 17hores. Almenys arribar abans de les 9 de la nit a Vielha per tenir dret a un massatge. Jeje.  L’únic que em queda dir és agrair a tota la gent del CCE Almatret per donar-me aquesta oportunitat d’anar a fer una cursa tan espectacular, al Director de la pedals de foc a veure si l’any vinent ens torna a convidar a algú altre del club i com no a la Laura, el Magan, L’Heri, el Manolet, l’Edu, la Nuria i tots els que em bau encoratjar a que ho podia fer!!!

Gàcies. Salut i FOC ALS PEDALS rostros!!!

No se pas d'on me van arrivar les forces però la veritat és que no vaig patir en cap moment, no vaig tenir cap tiron, ni mal de cul, ni mal de coll, ni rosadures, no se me van enganxar ni els bessons ni els quadriceps i el que és més bo ni agulletes a l'endemà, em donava la sensació que hagues pogut fer 200 Km més. Segurament que en els moments més durs, aquet algú que tots sempre tenim en ment, m'estava donan un cop de mà, però no ho diguis a ningú que sinò em desqualificaran. :P Estic convençut que David estaria content de que l'hagues acabat i m'encoratjaria a millorar, a ell també li hagues agradat fer-la algun dia, això si ell hagues quedat dels primers com sempre.

Marxa BTT Trenca-Torrompers 2011 -Batea-

Diumenge 22 de Maig, un nombrós grup de la secció BTT ens vam desplaçar fins a Batea a participar a la III Trenca-Torrompers, una marxa que cada any s’organitza en un poble de la Terra Alta i que constava de 2 circuits, un de curt i un altre de 44 quilòmetres amb 920 metres de desnivell positiu.

Ben aviat al matí vam sortir d’Almatret, Gerard, Francesc, Jordi “Salvadoret”, Jordi “Guillermo”, David “Corneta” i jo (Farrera), a Maials vam recollir a Albert “Surdet”, i ens vam encaminar cap a la Terra Alta amb la Super Fiat “Ducados” .

Allí ens vam trobar amb Joel, ens vam inscriure i vam anar a preparar-nos.

A les 9:30 es va donar la sortida i uns 200 bikers vam  començar a pedalar, sota un sol de justícia i amb molta calor,  primer pels carrers del poble i després per munt de trialeres, senderons, camins i caminets, molt divertits i tècnics.

A l’arribada, bossa d’obsequi, un bocadillet de llonganissa i un bon got de vi.

Més informació: http://trenca-torrompers2011-bici-ats.blogspot.com

Possible pròxima estació: Missatgers del Cister  12/06/2011

Més informació i inscripcions: http://www.bttfrancoli.com/mc/mrc2011/index1.html

Salut, quilòmetres, pedals i gassss !!!

II Xallenge David Duaigües -Serós-

II Xallenge David Duaigües -Almatret-

Gairebé 500 ciclistes, rècord de la prova, van participar ahir a la BTT David Duaigües que es va disputar a Almatret. Els participants podien escollir entre dos circuits, el de 43 quilòmetres i el popular de 20.

La pluja que va caure dissabte va fer que s'haguessin de modificar alguns trams del recorregut per evitar les zones més enfangades.

Tot i que la cursa no és competitiva, el nivell de la prova va ser altíssim. El primer a acabar la profesional va ser Joan Farnós, amb un temps de 2 h. 05'. La primera dona va ser Eva Gòdia, amb 2 h. 49'. La setmana que ve es disputa la segona part de la prova a Seròs.

 

Classificació marxa Llarga

Classificació marxa Llarga Xallenge 

Promoció II Xallenge David Duaigües

Video

Àger - Coll d’Ares - Congost Mont-Rebei - Corçà

A les 7 del matí ens vam trobar a la Plaça, Josep, Ignasi, Gerard i jo (Farrera), per marxar direcció a Àger a fer una ruta amb BTT.

Abans de els 10 i havent esmorzat una mica vam començar a pedalar cap al Coll d’Ares, passant per l’Observatori Astronòmic, uns 12 quilòmetres de ascensió per carretera.

Vam arribar al Mirador del Montsec i quina va ser la nostra sorpresa que vam trobar-ho tot nevat.

Vam pedalar uns 2 quilòmetres sobre la neu fins a Sant Alís, després vam donar mitja volta i vam baixar cap a Alsamora.

La carretera semblava del Rally de Montecarlo, tota nevada i gelada. Una passada !!!!!

Abans de la 1 de migdia ja estàvem a l’entrada del Congost, vam dinar una mica i a disfrutar pedalant per dintre del Congost de Mont-Rebei.

Al començament molt fang, la bici de Josep s’aguantava sola, però per dintre es podia circular mes o menys bé. De tant en tant la bici al coll o pel ramal però per viure l’experiència aixó era “lo de menos”.

Vam sortir del Congost, ens va començar a polvisquejar, i vam seguir el “senderonet” fins a l’ermita de La Pertusa, d’aquí la pista que va fins a Corçà i la carretera fins a Àger, en total uns 55 quilòmetres.

A les 4 de la tarda ja erem a Àger amb les bicis carregades de nou al cotxe i fent un refrigeri al bar.

Una experiència espectacular, en un sol dia, una pujada interminable, pedalar sobre la neu i el gel, fang que et deixava les rodes de la bici bloquejades, paisatges de pel.licula, un equip bestial i al final aigua i tot.

Com diuen al anunci això no té preu i “para todo lo demas Mastercard”.

Salut, quilòmetres, pedals i gassssssss !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Atlas - Marroc



El pasado 14 de enero, Nuria Berenjeno y Jordi Varela finalizaron una travesía de norte a sur por el Atlas marroquí. La ruta se inició en Azilal, cerca de Marrakech, hasta el lago Bin el Ouidane. La siguiente jornada llegaría hasta la Cathedral, monumento natural, reserva Nacional en el poblado de Tillouguite, superando un puerto de 1.000 m. de desnivel. Lo que sería una jornada tranquila de recuperación en sus zigzagueantes curvas por el desfiladero hacia el valle de Anergui, se convirtió en una tremenda odisea.

La pista que discurría cercana al río era inexistente en algunos de sus tramos. El año pasado tuvo lugar una riada que acabó con ellos y, en consecuencia, con las posibilidades de llegar el mismo día a Anergui. Se hizo de noche y caminar por un sendero lleno de trampas al lado de un barranco no era la mejor opción, así que se tuvo que hacer vivac en el congosto. Al día siguiente se acabó, con alguna complicación más, el dichoso desfiladero de 35 km. Se continuaría hacia Imilchil por la pista asfaltada, pasando un puerto de 2.650 m., en lo que sería la etapa reina -no por su dificultad sino por su duración, unas 11 horas-. Se pernoctó en el albergue del lago Isni, a 5 km. de Imilchil. Ya sólo quedaba atravesar la meseta interior a más de 2.000 m. para descender hacia Tamtatouche en el fin de jornada. Por la mañana, en un ligero pero frío descenso, se llegaba la desfiladero de Todra y puerta de salida del Atlas.

Una vez más -es la tercera ruta por el Atlas- el disfrute de viajar por las entrañas de las más altas montañas del norte de África, hizo mella en mí. Sobretodo recuperando viejos momentos en mi memoria por aquellos lugares donde las huellas de mi amigo David resaltaban sobre todo lo demás.